Un poema de l'Íria Nebot de 6è.

Després de la xerrada de la setmana passada amb els nois i noies de 6è de l'Escola Vedruna-Tona, avui he rebut una sorpresa en forma de poema d'una de les lectores d'aquest curs. M'ha agradat molt i penso que val la pena que us el comparteixi, comptant amb el permís de la seva autora.

Records que se’n van

Dies i dies creant un camí,

fent una vida i un nou destí

preocupant-te per coses importants,

que l’oblit fa fora.

Esperança de tots colors,

però res funciona.

Reconèixer records,

records que tens al davant,

i cares perdudes que el vent s’emporta.

De cop una casa nova,

un llit incòmode,

petites coses guardades en caixes de diferents tons,

i cançons que no recordes.

Malsons nit rere nit,

i dies amb cadira de rodes.

Memòria perduda i llàgrimes caient

quan per fi et recordes.

Iria Nebot (6è E.P.)

 Inspirada en Caramels de menta